Globalització i Moda;

El Creixent Nexe Entre Orient i Occident 

Via Pinterest 
Entenem les tendències de moda com a suggeriments imperatius sobre com vestir, quins accessoris portar o com pentinar-se. Tot el que embolica al físic, tenim una sèrie de directrius socials que es canvien i transformen. I si volem destacar alhora que seguir amb la norma, ens les prenem al peu de la lletra. Moltes vegades no sabem ni d'on ixen, qui decidix què es du esta temporada i què passa de moda?
Hui m'agradaria reflexionar no sobre una tendència en si, sinó d'una cultura que des de sempre ens han venut com “l'oposat a nosaltres” però que cada dia es va mimetitzant i fins i tot creant tendències a partir de les seues pròpies particularitats. Em referisc a la cultura oriental, concretament a l'asiàtica. 
Però abans de parlar del present, és necessari parlar sobre el passat. La història sempre ens ha recordat que existixen dues parts en el món. L'Occidental i l'Oriental. I dins d'estes parts i les seues respectives històries, es troba la moda. La moda occidental s'ha vist regida pels reis i les seues extravagàncies, la moda francesa, les revolucions socials amb els seus conseqüents canvis de vestuari, les guerres, l'arribada de Hollywood i sobretot, l'alta costura. En canvi, es podria dir que de la moda oriental no sabem res. 
Comencem a veure i conéixer pinzellades de la cultura asiàtica quan un xicotet grup es va interessar a través del manga. Després van vindre les tribus urbanes com les Lolita, l'estil Visual Kei o els cosplay dels mangues més populars. Durant tots estos anys esta influència s'ha anat incrementant i implantant dins de la nostra cultura actual. Es podria dir que el moment on totes estes tendències i modes van passar a ser part de la societat general (encara que no ens adonàrem), i no sols d'un determinat grup, va ser quan es va popularitzar el k-pop a Europa. Des de llavors, ho hem pogut veure en les tendències que han anat apareixent pel que fa al skincare i el selfcare, la moda minimalista amb uns patrons molt específics, els accessoris, etc. Al final, part del seu estil de vida i cultura s'ha implantat en el nostre, a causa de la globalització i (sobretot) les xarxes socials.
Respecte al món de la moda, l'exemple més recent que podem prendre és el Fall Menswear 2025, on moltes cases nipones i xineses ens oferixen les seues apostes per a la moda masculina. He de confessar que la motivació d'escriure este article ha sigut perquè quan vaig donar una ullada a les col·leccions que havien eixit, grata va ser la meua sorpresa de no veure els mateixos noms de sempre (que continuen estant) i poder ‘cotillejar’ una altra visió del món i de la moda. Patrons més orgànics i minimalistes ens oferixen per exemple LII, Kenzo o Yohji Yamamoto.

Mentre que Kolor, Feng Cheng Wang o Mihara Yasuhiro ens ensenyen un streetwear no des d'un angle americanitzat, sinó amb referències culturals pròpies del Japó i la Xina.

El que sí que podem afirmar amb total seguretat, és que el nexe que tenen en comú totes estes cases és la qualitat de la tela i el perfeccionisme del seu treball. És igual que el patronatge siga minimalista o incloent gran varietat de layering, tot el que se'ns presenta és impecable. Sens dubte haurem d'acostumar-nos a veure nous noms i noves col·leccions a partir d'ara en les pròximes seasons, perquè és clar que el món de la moda està en constant evolució i molts ja s'han adonat que el joc està canviant. I qui sap, pot ser que arribem a veure-les en la haute couture. 												

We understand fashion trends as imperative suggestions about how to dress, what accessories to wear or how to style your hair. For everything that involves the physique, we have a series of social guidelines that change and transform, and if we want to stand out and follow the norm, we take them at face value. Often we don't even know where they come from, who decides what is in this season and what goes out of fashion?
Today I would like to reflect not on a trend in itself, but on a culture that has always been sold to us as ‘the opposite of us’, which is becoming increasingly mimicked and even creating trends based on its particularities. I am referring to Eastern culture, specifically Asian culture. 
But before talking about the present, it is necessary to talk about the past. History has always reminded us that there are two parts of the world. The Western and the Eastern. And within these parts and their respective histories, there is fashion. Western fashion has been ruled by kings and their extravagances, French fashion, social revolutions with their consequent changes in costumes, wars, the arrival of Hollywood and above all, haute couture. On the other hand, it could be said that we know nothing about oriental fashion. We started to see and learn about Asian culture when a small group became interested in manga. Then came the urban tribes like the Lolita, the Visual Kei style or the cosplay of the most popular manga. During all these years this influence has been increasing and becoming part of our current culture. It could be said that the moment when all these trends and fashions became part of the general society (even if we didn't realise it) and not only of a certain group was when K-pop became popular in Europe. Since then, we have seen it in the trends that have been appearing in skincare and self-care, minimalist fashion with very specific patterns, accessories, and so on. In the end, part of their lifestyle and culture has been implanted in ours, due to globalisation and (above all) social networks. 

As for the fashion world, the most recent example we can take is Fall Menswear 2025, where many Japanese and Chinese houses offer us their bets for men's fashion. I must confess that I was motivated to write this article because when I took a look at the collections that had been released, I was pleasantly surprised not to see the same old names (which are still there) and to be able to ‘glimpse’ another vision of the world and fashion. More organic and minimalist patterns are offered for example by LII, Kenzo or Yohji Yamamoto.

While Kolor, Feng Cheng Wang or Mihara Yasuhiro show us streetwear not from an Americanised angle but with cultural references from Japan and China. 

What we can say with absolute certainty is that the link that all these houses have in common is the quality of the fabric and the perfectionism of their work. Whether the patterns are minimalist or include a great variety of layering, everything they present is impeccable. No doubt, we are going to have to get used to seeing new names and new collections from now on in the coming seasons because it is clear that the fashion world is constantly evolving, and many have already realised that the game is changing. And who knows, we might even see them in haute couture.